Ja es pot presentar la declaració responsable del comerç de la fusta i productes derivats en relació a les dades de l’activitat de l’any 2018 ja és obert, i s’ha de presentar abans de 31 de març de 2019 a l’enllaç següent: http://agricultura.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/20523_Declaracio-de-comercialitzacio-de-fusta-i-derivats

L’objectiu principal d’aquesta normativa és la prohibició de posar al mercat de la Unió Europea fusta o productes derivats d’aquesta obtinguts il·legalment. Els productes afectats per aquesta normativa són molt diversos (paper, pasta de paper, mobles, taulers de partícules, etc.) i per tant, afecta a diferents sectors econòmics que van molt més enllà del sector primari. Podeu consultar la relació de productes afectats al següent enllaç: http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:32010R0995&from=ES

Per aquest motiu, i en el cas que realitzeu importacions de productes inclosos en el llistat anterior provinents de fora de la UE o poseu fusta o derivats directament per primera vegada dins de la UE, heu de presentar anualment una declaració responsable d’acord amb l’article 7 del Reial Decret 1088/2015.

Per qualsevol dubte o aclariment us podeu adreçar a: http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/medi-natural/gestio-forestal/eutr-comercialitzacio-fusta/

També podeu escriure al correu eutrcatalunya@gencat.cat, o trucar al telèfon 93 567 42 00 (Joaquim Rodríguez o Josep Escorihuela).

La serradora de Puig-reig alerta que la manca de fusta, les dificultats per obtenir els permisos per talar arbres i la creixent necessitat de renovar la maquinària del sector forestal obliguen a les empreses a importar els troncs de l’estranger, un fet que posa en perill fins a un centenar de llocs de treball. Així ho recollien aquesta setmana el Diari Regió 7 i el Diari de Girona:

Agricultura estudia ara la manera d’augmentar la línia d’ajuts perquè els treballadors forestals puguin millorar la seva maquinària. Malgrat que Catalunya té una gran quantitat de boscos, les serradores del país no tenen fusta per treballar. Fins a la data actual, aquesta situació els ha obligat a importar 100.000 tones de fusta de l’estranger i, segons han assegurat, això pot comportar la pèrdua de fins a 100 llocs de treball al sector.

L’enginyera forestal de la serradora Boix, Iolanda Domenjó, creu que aquesta situació és “molt poc coherent” si es té en compte l’estat d’abandonament dels boscos catalans amb gran quantitat de massa forestal que creix “de manera descontrolada” i que es podria aprofitar a les serradores del país.

“La gestió forestal és imprescindible per mantenir la salut dels nostres boscos. Quan hi ha un incendi tothom es qüestiona si hi havia prou mitjans d’extinció, però l’important és tota la prevenció i tota la feina que no s’ha fet al bosc i ningú demana responsabilitats al Departament d’Agricultura de per quin motiu aquell bosc estava desatès”, ha denunciat Domenjó.

Segons asseguren des de les serradores, la manca de fusta és, principalment, com a conseqüència del fet que els operaris forestals estan treballant amb maquinària obsoleta que els resta competitivitat. En aquest sentit, demanen al Departament d’Agricultura que una part dels Fons Europeus d’Agricultura es destinin a ajudes i subvencions per finançar la renovació de la maquinària forestal, tal com ja es fa en d’altres comunitats autònomes.

Podeu llegir la notícia de manera íntegra en aquest enllaç.

El passat 20 d’octubre la capital de la comarca d’Osona va acollir la sisena edició de la Fira de Biomassa de Catalunya, que va comptar amb la participació de la consellera del departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, Teresa Jordà. Durant els actes de la fira, ARESCAT i el Clúster per la Biomassa es van reunir amb la Directora General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi de la Generalitat de Catalunya, Montserrat Barniol, per tal de demanar al departament d’Agricultura que faci una aposta urgent per un projecte de modernització de la maquinària forestal.

La finalitat d’aquesta demanda és la millora de la seguretat dels operaris forestals així com dels rendiments de treball, ja que el conjunt d’autònoms i empreses forestals no poden assumir una despesa d’aquestes característiques sense ajuts i un recolzament financer. Un punt que té una importància vital per tal d’assegurar la continuïtat del sector forestal a Catalunya. Per aconseguir-ho cal recolzar la formació especialitzada dels treballadors del sector, així com la renovació i substitució de la maquinària agrícola que s’utilitza actualment als boscos.

Les noves inversions en tecnologia són fonamentals per aconseguir maquinària forestal específica per tal de professionalitzar el sector forestal primari. S’ha calculat que si es produís un increment anual de les ajudes d’1,5 milions d’euros durant els pròxims 5 anys, s’aconseguiria renovar pràcticament tota la maquinària i s’assoliria l’objectiu d’aconseguir una millora en l’ocupació i les condicions del sector.

Cinc cèntims sobre la biomassa:

La biomassa és tota aquella matèria d’origen vegetal o animal que pot ser usada com a font d’energia, sigui com a combustible o per altres processos.

La biomassa utilitzada com a font d’energia pot incloure material vegetal d’origen agrícola, provinent de conreus destinats específicament a aquesta finalitat o de subproductes o restes d’altres cultius, biomassa d’origen forestal (llenya sobretot), i productes o subproductes d’origen animal, com els fems. L’energia de la biomassa sol utilitzar-se per al seu aprofitament com a energia tèrmica o, indirectament, per a la generació d’energia elèctrica. Una de les més usades és la biomassa forestal.

La biomassa forestal o biomassa llenyosa, entesa com a font d’energia per a ús humà, està formada pels materials llenyosos generats en el sector forestal o agrícola. És un dels tipus de biomassa utilitzats com a font energètica, i pot tenir orígens diversos: restes forestals, residus de fusta i cultius llenyosos, entre d’altres.

La pròxima edició de la Fira de Biomassa de Catalunya està prevista per al mes d’octubre del 2020.

Un estudi liderat pel Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF – UAB, 2017) analitza quins són els motius que causen que s’estigui accelerant la substitució de pins per alzines als boscos. Tal com es detalla en el document, els arbres de fulla ample d’arreu del país (alzines, faigs i roures principalment) s’han mantingut sota les copes de diferents espècies de pins una situació que s’està capgirant.

L’augment del nombre d’incendis, el canvi climàtic i l’abandonament de la gestió forestal han causat la pèrdua de la presència de pinedes, ja que no s’adapten bé davant aquestes incidències. L’estudi s’ha pogut dur a terme gràcies a l’Inventari Forestal Nacional, un projecte que pretén obtenir el màxim d’informació possible sobre la situació, règim de propietat i protecció de la natura dels béns forestals del país.

L’estudi concreta que l’alzina és més resistent a la sequera i menys sensible a les alteracions, un indicatiu que aquests arbres (anomenats planifolis perquè tenen una fulla ampla i plana) es podrien convertir en els nous dominants de les zones Mediterrànies.

D’altra banda, Aude Valade, investigadora del CREAF, posa de manifest que fer una gestió forestal no frenarà l’escalfament global. La científica concreta que l’Acord de París inclou el compromís de gestionar els boscos de forma sostenible sota l’argument que si un bosc creix més no necessàriament absorbirà més diòxid de carboni (CO2) de l’atmosfera per fer la fotosíntesi, de fet no té efectes significatius.

Valade suggereix que la gestió forestal a Europa en les properes dècades ha de centrar-se en adaptar els boscos al canvi climàtic perquè siguin capaços de continuar proveint els béns que aporten. El que sí que es posa de manifest és que els boscos que emmagatzemen més carboni tenen més biodiversitat. Seguint aquest paràmetre, a la costa Cantàbrica, Pirineus, Prepirineu, Madrid, Cuenca, la Rioja i Andalusia són les zones de la península on hi ha els boscos més preuats.

Catalunya conté gran part d’aquests boscos, especialment als Pirineus, al Prepirineu i a la Serralada Prelitoral catalana. Aquestes zones es denominen en terminologia anglesa hotspots, és a dir, punts calents.  

El sector vol que la Generalitat posi a la venda més fusta provinent dels boscos públics perquè el 10% “no és suficient”.

El 96,4% de la fusta que aquest divendres s’ha posat a la venda durant la subhasta de fusta de boscos públics que s’ha fet a Bagà i que des de fa cinc anys s’organitza des de la Generalitat i els ajuntaments propietaris. En total, la xifra representa més de 73.130 tones, però des del sector es veu insuficient. Així ho ha explicat el president de l’Associació de rematants i serradors de Catalunya (ARESCAT), Jordi Jané, qui ha reclamat que la Generalitat posi a la venda més fusta, ja que actualment només s’està traient a subhasta al voltant del 10% de la que creix als boscos públics. De la seva banda, la consellera, Teresa Jordà, ha assenyalat que el seu departament impulsarà un pla estratègic sobre el sector forestal que també vol incorporar la opinió de totes les parts.

El Casal de la Vila de Bagà ha acollit aquest divendres a la subhasta de fusta de boscos públics de 73 municipis de catorze comarques catalanes. En total, de la seixantena de lots a licitació d’unes 3.500 hectàrees gestionades, se n’ha obtingut una mica més de 2,9 MEUR.

Aquesta subhasta, doncs, és una de les principals mesures que la conselleria té en marxa per dinamitzar la gestió forestal, especialment a l’àmbit de les forests de propietat pública, ja siguin d’entitats locals o de la mateixa Generalitat. En conjunt, els boscos públics ocupen una superfície aproximada de 485.000 hectàrees, cosa que representa un 24% de la superfície forestal a Catalunya.

Per a més informació:
https://www.lavanguardia.com/local/bergueda/20180727/451125030192/el-sector-vol-que-la-generalitat-posi-a-la-venda-mes-fusta-provinent-dels-boscos-publics-perque-el-10-no-es-suficient.html