Els boscos són ecosistemes complexos on conviuen plantes, animals, fongs i microorganismes, entre d’altres, que guarden bona part de la biodiversitat del planeta i compleixen diverses funcions ecològiques, socials i econòmiques.
Els boscos tropicals (alberguen més de la meitat de les espècies animals i vegetals que es coneixen) i els boscos boreals (ocupen el cinturó superior de l’hemisferi nord, des d’Alaska fins a Rússia) representen les àrees boscoses més importants del planeta.
Una relació amb el bosc és sostenible si permet que continuï complint totes les funcions ecològiques, socials i econòmiques a llarg termini que eviten la degradació i la pèrdua de qualitat. Els boscos juguen un paper en totes les societats, per aquest motiu sovint representen un paper de reserva del territori en funció del terreny que es destina a l’urbanisme, l’agricultura o altres intervencions humanes.
Dit això, no és estrany que cada vegada sorgeixin més iniciatives arreu del món per recuperar els boscos. Algunes d’aquestes iniciatives consideren que la clau de la tot plegat passa per recuperar tradicions i conscienciar de la importància de l’entorn forestal. Per exemple, a Nova Zelanda, el govern ha decidit col·laborar amb la comunitat Maori per tal d’avaluar l’estat dels boscos a la zona de Tuawhenua, un espai natural que des de fa centenars d’anys pertany als indígenes maoris de la comunitat Te Urewera.
Segons l’entitat ‘Focusing in Wildlife’ la zona de Te Urewera és de les darreres zones indígenes de l’illa nord de Nova Zelanda, que no es va convertir en parc nacional fins a finals del segle XX, després de la colonització britànica. Tot i això, gran part dels indígenes van retenir les seves terres i actualment les gestionen de manera sostenible sota el fons Tuhoe Tuawhenua. Aquesta entitat manté l’espai natural seguint criteris econòmics i educatius sostenibles i mantenint les tradicions de la comunitat.
L’ens indígena manifesta que amb el pas del temps s’ha perdut la relació de moltes comunitats amb el bosc, un fet que també s’ha vist agreujat per l’entrada de companyies que han alterat els ecosistemes naturals. Per aquest motiu, el Departament de Conservació de l’estat neozelandès ha començat a integrar el coneixement dels col·lectius indígenes per detectar la degradació dels espais naturals. Una de les mesures passa per l’observació i el control del nombre d’ocells de diverses espècies, ja que els maoris consideren que la disminució o augment desmesurat aquestes és un indicatiu de l’estat de salut dels boscos. La mesura, però, lluita contra el pas del temps i la modernització, ja que cada vegada hi ha menys indígenes i es va perdent coneixement.
A Catalunya el Projecte Boscos de Muntanya, amb el suport de l’entitat suïssa Bergwald Projekt, organitza estades de voluntariat al bosc per a adults. L’objectiu de l’ens consisteix a conscienciar a la població de la importància dels boscos i del manteniment que necessiten. El projecte treballa amb les entitats locals i els propietaris dels boscos per realitzar tasques de recuperació i obertura de camins forestals, millora de l’hàbitat dels boscos i construccions de fusta aplicant tècniques de bioenginyeria, entre d’altres.
Finalment, intranet també ofereix la possibilitat de col·laborar. El cercador Ecosia permet cercar informació i a la vegada ajudar a la reforestació, ja que l’empresa dona el 80% dels beneficis a organitzacions que es dediquen a replantar arbres. Actualment ja han replantat més de 46 milions d’arbres en diversos països del món. A Espanya col·laboren amb l’associació AlvelAl que treballa per la restauració del paisatge a la zona de Granada, Jaén i Múrcia.
