ARESCAT, l’Associació de Rematants i Serradors de Catalunya alerta del problema d’abastiment de matèria primera que des de fa molts anys arrossega el sector.

L’any 2021, el Govern va aprovar la Estratègia de la Bioeconomía de Catalunya 2021-2030 (EBC2030) amb l’objectiu d’orientar la nostra economia cap un ús major i més sostenible dels recursos renovables. Això ha fet que, des de les administracions, s’hagin promocionat i incentivat projectes de bioeconomia sostenibles i circulars, molts d’ells basats en el consum de la fusta local, provocant un increment de la demanda.

Aquesta promoció però, no ha anat acompanyada del conseqüent augment de l’extracció de la fusta disponible als nostres boscos, amb accions que promoguin també un increment de fusta posada al mercat (oferta).

Això ha provocat una davallada molt important dels estocs de fusta que disposen les empreses de primera transformació, molt per sota de les capacitats de producció d’aquestes.

Les dades del sector de la fusta

Tot i que la indústria de primera transformació de la fusta inverteix cada any més de 60 milions d’euros en la cadena forestal, més del 70% dels boscos catalans continuen creixent sense cap tipus de gestió, elevant el risc d’incendi forestal i el risc de patir els efectes de plagues, malalties, sequeres, ventades o nevades….

Per altra banda, les serradores són deficitàries en matèria primera: importen cada any més del 30% del tronc que necessiten, fet que suposa una pèrdua econòmica i una pèrdua d’oportunitat de realitzar gestió forestal a Catalunya. Perquè Catalunya ha d’importar cada any més fusta quan és obvi que els nostres boscos són capaços d’oferir aquest recurs sense que en perilli la seva persistència?

El recurs fustaner és molt abundant a Catalunya però l’aprofitament directe d’aquest no és competitiu degut a la poca  inversió en maquinària forestal que millori els rendiments i la seguretat en el treball. Per això, hi ha un percentatge important de fusta que s’ha importar d’altres  regions.

Falta tronc per serrar per manca de treballadors forestals

Ja fa anys que des del sector de la indústria forestal es reclama a l’administració que fomenti una gestió més activa dels boscos si realment son considerats una estructura de país (el 65% del territori és forestal). L’Administració hauria de facilitar els treballs forestals i desenvolupar dinàmiques que mobilitzin els recursos: la falta d’accessos al bosc, l’excés de burocràcia o les excessives figures de protecció restrictives són factors que  dificulten la gestió forestal.

• 

A aquestes reivindicacions s’afegeixen els problemes actuals de falta de mà d’obra. L’escassa professionalitat, la mà d’obra insuficient, l’envelliment de les empreses forestals sense relleu, la dificultat de controlar la seguretat així com les condicions de l’entorn de treball forestal fa que es consideri un lloc de treball dur i poc valorat.

És per aquest motiu que les empreses forestals incorporen contínuament propostes de formació per millorar les condicions de seguretat i la qualitat dels treballs, però aquestes mesures no estan resultant suficients per capgirar aquesta situació.

Sense empreses forestals no hi ha gestió forestal ni producte renovable

S’ha de ser conscient que aquesta manca de professionalització, que fa anys que s’arrossega, ha provocat la disminució de la gestió forestal amb el conseqüent increment del risc de grans incendis forestals, deixant desprotegits els nostres boscos davant de plagues i del canvi climàtic.

A la vegada, la disminució de la gestió forestal provoca la disminució de l’aprofitament d’un recurs ecològic i net com és la fusta, deixant sense subministres les indústries del país. Cal recordar que aquestes indústries generen ocupació i riquesa en els entorns rurals on operen.

Una aposta ferma per la revitalització del sector forestal, passa per la professionalització dels treballs

ARESCAT reclama a l’Administració un pas ferm cap a modernització de les tasques forestals, apostant per la formació dels professionals forestals i la promoció de tècniques de treball més segures i ergonòmiques, com és la utilització de maquinària específica per a la silvicultura. Les mesures a adoptar haurien de ser :

• La formació de conductors de maquinària forestal específica. Formació per millorar la qualitat dels treballs silvícoles, la seguretat i salut dels operaris forestals i l’increment de la productivitat.
• Increment de les dotacions pressupostàries per a l’adquisició de maquinària forestal tècnicament més avançada. Línies d’ajuts estables que provoquin la modernització del sector.
• La promoció dels treballs més segurs i ergonòmics, essent la pròpia administració la primera en donar exemple, augmentant la gestió forestal amb maquinària silvícola especialitzada.

Dificultats en l’abastiment del mercat de la fusta, que pot provocar problemes en la logística i en les calderes de les empreses catalanes.

Aquest increment en la demanda de la fusta juntament amb  les dificultats estructurals identificades en la cadena productora (oferta), estan generant greus conseqüències per a l’abastiment del mercat de la fusta.

A curt termini, es preveu que hi haurà escassetat tant de palet (que afectarà negativament moltes cadenes de subministrament, ja que el transport es basa principalment en palets de fusta) com de biomassa, deixant calderes desproveïdes de combustible.

Hem de treballar per reforçar el sector primari, establert al territori rural.

Actualment, la taxa d’aprofitament a Catalunya és del 28% del que els boscos creixen anualment (s’extreu només el 28% del que creixen els boscos), molt per sota de la mitjana europea, que és del 65%.

Si traslladem aquestes dades en funció de la titularitat del la superfície forestal, ens trobem que la taxa d’aprofitament als boscos públics és del 9,6% mentre que als privats, s’incrementa fins al 34,8%. Aquestes dades ens indiquen que tenim molta superfície forestal sense cap mena d’intervenció (gestió forestal) i en el cas que Catalunya no sigui capaç d’augmentar aquesta taxa d’aprofitament, es preveu que el tancament d’indústries forestals del país serà una realitat a curt termini.

Amb el tancament de serradores perdem ocupació i riquesa en l’entorn rural, un dels cicles més exemplars d’economia circular i un recurs co-finançador de la gestió forestal sostenible, tant necessària per a garantir la salut dels nostres boscos i evitar els grans incendis forestals.

Perquè, amb mesures que només contemplen la protecció de les zones urbanes però no contemplen el recolzament del món rural i forestal no resoldrem els problemes dels nostres boscos.