Incendi a Grècia.

Incendis com bombes atòmiques
L’èxode rural, els canvis socioeconòmics i el canvi climàtic faciliten una acumulació immensa de combustible vegetal a punt per cremar amb intensitats i velocitats mai vistes. Abans vivíem del bosc; ara ens defensem d’ell.

Els incendis forestals són cada cop més grans, més veloços i més intensos.

Els incendis forestals del 2017 van posar més cendres a l’atmosfera de les que respirem amb deu anys d’erupcions volcàniques. Les intensitats calorífiques emeses pels incendis de juny i octubre a Portugal van ser respectivament de 68 i 142 vegades que la de la bomba atòmica d’Hiroshima.

En l’episodi d’octubre, a més, es va registrar el major ràtio de superfície cremada per hora dels que es té notícia, més de 14.000 ha / h.

El canvi climàtic enfronta els països nòrdics a un risc que fins ara desconeixien. Per primera vegada els boscos de Finlàndia, Noruega, Suècia o Dinamarca estan patint les temperatures i l’estrès hídric que fan possible els grans incendis, i no estan preparats per enfrontar-s’hi. Mentrestant la situació a la Mediterrània s’extrema i la construcció indiscriminada a les zones d’interfície activa les pitjors situacions de protecció civil viscudes a Europa des de l’última guerra, com estem veient ara mateix a Grècia.

L’èxode rural i els canvis socioeconòmics fan augmentar la continuïtat de la vegetació forestal en els nostres camps, el pas del temps incrementa l’acumulació de combustibles continus, el canvi climàtic predisposa aquest combustible per a cremar en qualsevol estació i les polítiques d’extermini del foc eviten que es vagi consumint naturalment. El resultat de tot això és la immensa acumulació contínua de combustible vegetal a punt per cremar amb intensitats i velocitats mai abans vistes en incendis forestals; i tot això en zones poblades.

En unes poques dècades hem passat de viure del bosc a haver de defensar-nos d’ell.

Tot i això, la lluita contra incendis s’ha basat en la seva extinció i en la prohibició dels usos del foc a la muntanya, sense mirar els orígens del problema.

El resultat més evident d’aquest plantejament ha estat que l’economia forestal ha passat a sustentar de l’extinció d’incendis, i que l’abandonament dels aprofitaments i de la gestió del paisatge ha vingut a alimentar aquesta nova forma d’economia forestal. És a dir, la pretesa solució al problema, més que contenir-ho, ho ha cronificat.

Per a més informació:
https://elpais.com/elpais/2018/07/24/opinion/1532457837_710821.html

En època d’alt risc d’incendi forestal, del 15 de juny al 15 de setembre, no està permès dur a terme treballs forestals que generin restes vegetals. No obstant això, en el cas que es vulguin realitzar existeix la possibilitat de demanar una autorització especial que ha de ser emesa pel director gerent del Centre de la Propietat Forestal. Els municipis d’alt risc d’incendi forestal estan declarats com a tals en el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals (DOGC núm. 2022, de 10.03.1995).

Per a més informació:
http://cpf.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/Nota_inf_treballs_estiu