Un estudi analitza per quins motius hi ha cada vegada més alzines i menys pins als boscos

Un estudi liderat pel Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF – UAB, 2017) analitza quins són els motius que causen que s’estigui accelerant la substitució de pins per alzines als boscos. Tal com es detalla en el document, els arbres de fulla ample d’arreu del país (alzines, faigs i roures principalment) s’han mantingut sota les copes de diferents espècies de pins una situació que s’està capgirant.

 

L’augment del nombre d’incendis, el canvi climàtic i l’abandonament de la gestió forestal han causat la pèrdua de la presència de pinedes, ja que no s’adapten bé davant aquestes incidències. L’estudi s’ha pogut dur a terme gràcies a l’Inventari Forestal Nacional, un projecte que pretén obtenir el màxim d’informació possible sobre la situació, règim de propietat i protecció de la natura dels béns forestals del país.

 

L’estudi concreta que l’alzina és més resistent a la sequera i menys sensible a les alteracions, un indicatiu que aquests arbres (anomenats planifolis perquè tenen una fulla ampla i plana) es podrien convertir en els nous dominants de les zones Mediterrànies.

 

D’altra banda, Aude Valade, investigadora del CREAF, posa de manifest que fer una gestió forestal no frenarà l’escalfament global. La científica concreta que l’Acord de París inclou el compromís de gestionar els boscos de forma sostenible sota l’argument que si un bosc creix més no necessàriament absorbirà més diòxid de carboni (CO2) de l’atmosfera per fer la fotosíntesi, de fet no té efectes significatius.

 

Valade suggereix que la gestió forestal a Europa en les properes dècades ha de centrar-se en adaptar els boscos al canvi climàtic perquè siguin capaços de continuar proveint els béns que aporten. El que sí que es posa de manifest és que els boscos que emmagatzemen més carboni tenen més biodiversitat. Seguint aquest paràmetre, a la costa Cantàbrica, Pirineus, Prepirineu, Madrid, Cuenca, la Rioja i Andalusia són les zones de la península on hi ha els boscos més preuats.

 

Catalunya conté gran part d’aquests boscos, especialment als Pirineus, al Prepirineu i a la Serralada Prelitoral catalana. Aquestes zones es denominen en terminologia anglesa hotspots, és a dir, punts calents.  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *